Fables I. Krylova familiar per a tots els russos des de la infància. En memoritzar poemes com "Corba i guineu", "Llop i xai" o "Libèl·lula i formiga", a l'escola o fins i tot a la llar d'infants, poca gent sap que el fabulista rus no va ser el creador d'aquestes històries.
La faula, una obra de caràcter satíric i moral, no va estar mai estesa en la literatura russa. Les faules de A. Kantemir, V. Trediakovsky, A. Sumarokov i I. Dmitriev no van ser incloses en el "fons daurat" de la literatura russa, ara són oblidades. Només podeu citar dos escriptors domèstics que s'han mostrat clarament en aquest gènere: Ivan Krylov al segle XIX. i Sergei Mikhalkov al segle XX. Però només I. Krylov va entrar a la història de la literatura precisament com a fabulista: les seves comèdies, les seves tragèdies i les seves novel·les són oblidades, es continuen publicant les faules, moltes cites d’elles es van convertir en paraules alades.
Els orígens de les faules I.Krylova
Contemporànies sovint van anomenar Ivan Krylov "rus Lafontaine". El poeta francès Jean de La Fontaine (1621-1695) també es va fer famós per les seves faules, i des d’aquest punt de vista la seva semblança amb I. Krylov no en queda de dubte. Però la comparació dels dos escriptors tenia un altre aspecte important: I. Krylov va manllevar a J. Lafontaine les trames de moltes de les seves rondalles.
La faula "Llop i Xai" és la més propera a la font francesa. N’hi ha prou de comparar l’inici de la faula d’I. Krylov amb la traducció literal de la primera línia de la faula de J. Lafontaine: "El fort sempre és culpable dels febles" - "Els arguments dels forts són sempre els millors". Fins i tot els detalls coincideixen, per exemple, ambdós poetes "mesuren" la distància entre els personatges en passos.
Uns altres exemplars: "libèl·lula i formiga", "corb i guineu", "roure i canya", "granota i boi", "núvia escullosa", "dos coloms", "granotes que demanen un rei", "plaga d'animals" - també pres de La Fontaine.
