El 17 d'agost, Austin Maland, cap de policia de Noruega, va dimitir. El motiu d’això van ser els resultats de la investigació dels fets terroristes ocorreguts fa un any a la capital d’aquest país i a l’illa d’Utoya.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/50/pochemu-glavnij-policejskij-norvegii-ushel-v-otstavku.jpg)
Al juliol de 2011, un resident de Noruega, Anders Breivik, va realitzar immediatament dos atacs terroristes que van matar 77 persones. Després de 24 persones van patir ferides greus. El responsable del crim va ser immediatament detingut i es va iniciar immediatament una investigació.
Durant gairebé un any, 750 experts van treballar per conèixer les causes de la tragèdia. Es van presentar un gran nombre de reclamacions als serveis especials de Noruega, que en aquesta situació van actuar més lentament del que haurien de tenir. Segons el president de la comissió independent implicada en la investigació, seria possible prevenir els dos atacs terroristes amb la interacció coordinada de les estructures de poder.
L'informe oficial destaca que els agents de la policia van passar desapercebuts pel senyal rebut sobre "un home vestit amb un uniforme de policia", cosa que va provocar un trist resultat. La comissió es va sorprendre molt pel fet que la policia primer anés pel camí equivocat, perdent molt de temps, cosa que en aquell moment, literalment, passava uns segons.
Els experts també han estat durament criticats per experts. Segons la seva versió, Breivik es podria neutralitzar molt abans si l’organització responsable de la seguretat dels habitants de Noruega tingués una metodologia ben establerta per la qual pogués actuar. L'excap de policia Maland estava d'acord amb totes les càrregues i ha admès que hi hauria possibles errors en les accions dels seus subordinats. En reconeixement a la seva pròpia culpabilitat, va renunciar.
El terrorista Anders Breivik va confessar plenament els crims comesos. Al mateix temps, no es considera culpable i al judici del 24 d’agost va declarar que ho hauria fet de nou. Les dades d’experts sobre la sanció penal difereixen, però, això no va impedir que el tribunal aplicés el màxim càstig a Breivik a Noruega: 21 anys de presó.