Hi ha quatre evangelis canònics que són acceptats íntegrament per l'Església cristiana. Aquests textos sagrats inclouen els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/58/cel-napisaniya-apostolami-evangelij.jpg)
L’objectiu principal de l’escriptura dels evangelis pels sants apòstols era predicar l’aparició al món de Jesucrist, que va salvar la humanitat. Els evangelis indiquen que va ser Crist qui es va convertir en el tan esperat Messies, no només per al poble jueu, sinó per a tota la humanitat.
L’Església cristiana ensenya que, mitjançant la seva mort, Crist salva tota la raça de persones del poder del diable i del pecat, donant així a la persona l’oportunitat d’estar de nou al paradís després de la seva mort. L’ortodòxia afirma que només després de la mort de Crist, una persona podia anar al cel. Per la seva mort, Crist destrueix la mort espiritual de l’home. A més, l'evangeli explica a la gent la possibilitat real de la resurrecció. Més precisament, als evangelis es poden trobar indicis del dogma de l’Església ortodoxa sobre la resurrecció general dels morts.
A més de descriure les veritats doctrinals del cristianisme, els apòstols van exposar en els seus evangelis els fonaments de la moralització de Crist. Es pot dir que el propòsit d’escriure els evangelis no era només la narració de la vinguda del Messies al món, sinó també la crida de la humanitat a canviar la seva vida en la direcció del creixement espiritual.
També podeu destacar les característiques dels evangelis individuals. Per exemple, l’evangelista Mateu va voler emfasitzar la naturalesa humana de Crist, la seva descendència de David. L’apòstol Marc dóna especialment una indicació de l’ésser diví reial de Crist, descrivint els nombrosos miracles del Salvador. Sant Lluc parla de Crist com qui es va sacrificar per a tota la humanitat, i l’evangelista Joan, per l’altura de la seva síl·laba, exposa les bases de la teologia de l’Església cristiana, la doctrina de Crist com Déu nascut per sempre del Pare i tenint igualtat amb Déu en la naturalesa divina..