Pete Seeger és un dels artistes populars nord-americans més famosos del segle XX. Es va fer famós no només com a cantant amb talent, sinó també com a compositor, activista, naturalista i partidari de la idea de la "pau mundial".
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/44/pit-siger-biografiya-tvorchestvo-karera-lichnaya-zhizn.jpg)
Biografia
Peter o Pete Seeger va néixer el 3 de maig de 1919 a Nova York. El seu pare, Charles Seager, era un conegut musicòleg, folklorista i professor de música nord-americà a la Universitat de Califòrnia. I Ruth Crawford Seager, la mare de Pete Seager, també va ser música i compositora. A més, va ensenyar violí a la Juilliard School.
Universitat de Califòrnia Edifici Santa Bàrbara Foto: Coolcaesar / Wikimedia Commons
L’amor dels pares per la música es transmetia als fills. La seva germana Peggy Seager i el mig germà Mike Seager també van dedicar la seva vida a interpretar i revifar la música folk a Amèrica.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/44/pit-siger-biografiya-tvorchestvo-karera-lichnaya-zhizn_2.jpg)
Peggy Siger, germana de Pete Siger Foto: Oficina de Premsa de la Universitat de Salford / Wikimedia Commons
Pel que fa a Pete Seeger, era un nen molt dotat i ben llegit. Pete va estudiar a l'Abon Old Farms School Boys Boarding School, graduant-se a partir de la qual el 1936 va ingressar a la Universitat de Harvard amb una beca completa. Tot i això, dos anys després, va fallar els exàmens i va deixar la universitat. Fins a finals dels anys 30, Seager va viatjar per tot el país, fent autopista o en trens de mercaderies.
Carrera i creativitat
El 1940, Pete Seeger va començar a fer música. Ell, juntament amb Millard Lampell i Lee Hayes, va organitzar la seva primera banda de folk, The Almanac Singers. Van gravar diversos àlbums. Però el 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Pete va ser redactat a l'exèrcit i el grup es va separar. Després de la guerra, va tornar a casa, va fundar la revista "Sing Out!" i va tornar a la interpretació de cançons populars.
El 1949, Seager va obtenir un treball a la City and Country School a Greenwich Village, Nova York. I el 1950, la banda "The Almanac Singers" es va transformar en "The Weavers" i Pete va començar a compondre i interpretar música folk. Les seves cançons "On Top of Old Smokey" i "Goodnight, Irene" van estar al capdavant de les llistes de música principals. A continuació, van llançar diversos èxits, incloent "Dusty Old Dust", "Kisses Sweeter than Wine" i "Wimoweh".
No obstant això, el 1953 els membres de la banda van ser il·legalitzats i "The Weavers" van deixar de realitzar concerts, només apareixien ocasionalment als escenaris. A la segona meitat de la dècada de 1950, Seager va crear la nova banda de folk Kingston Trio, enregistrant i llançant una sèrie de senzills.
Pete Seeger en una actuació a San Francisco Foto: Brianmcmillen / Wikimedia Commons
El següent període en el treball del cantant es va omplir de cançons polítiques. El 1966, va gravar l'àlbum "Cançons perilloses !?", que semblava més una mofa del president dels Estats Units, Lyndon Johnson. Un any després, va cridar encara més l’atenció gravant una cançó sobre el capità que va morir a la Segona Guerra Mundial, Waist Deep in the Big Muddy.
Ben aviat es va convertir en cofundador de la Societat Ambiental de Hudson River Sloop Clearwater Environmental, que es va oposar activament a la contaminació del riu Hudson i va treballar per netejar-la. El 1969, Seager va escriure una cançó sobre el riu Hudson, "That Lonesome Valley". Va ser en aquest moment quan es va convertir en el cap del moviment per a la revifalla de la música folk. El 1972, Pete Seeger va publicar un llibre sobre una cançó popular anomenada The Incompleat Folksinger.
Quatre anys després, va escriure, i després va gravar, una cançó contra la pena de mort, "Delbert Tibbs". Es basava en una història condemnada injustament per l’assassinat i violació de l’escriptor Delbert Tibbs, condemnat a mort i després absolt.
El 1980 va publicar l'àlbum "God Bless The Grass". Aquesta obra, com els altres projectes musicals durant aquesta dècada, va condemnar revolucions violentes.
Entre el 1989 i el 1992, Seager va publicar diversos àlbums, entre els quals destaquen "American Industrial Ballades", "Folk Songs for Young People" i "Christmas Christmas Chols".
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/44/pit-siger-biografiya-tvorchestvo-karera-lichnaya-zhizn_4.jpg)
Pete Seeger al Festival Folklòric de Newport Foto: William Wallace / Wikimedia Commons
Del 1996 al 2000, va llançar singles com "Pete", "Birds, Beasts, Bugs and Peix", "American Folk, Game and Activity Songs" i altres. El 2008, Pete va gravar el guardonat àlbum "Al 89". L’any següent, va parlar a la inauguració del president dels Estats Units, Barack Obama.
El 2010, als 91 anys, Seager va presentar la seva col·lecció musical, Tomorrow’s Children, que es dedicava a l’educació ambiental. En els anys posteriors, en la seva tasca, va continuar plantejant els problemes de desarmament internacional, ecologia i compliment dels drets civils.
Premis i Assoliments
El 1993, Pete Singer va rebre el "Grammy Award for Lifetime Musical Achievements", que s'atorga als intèrprets per la seva destacada contribució al desenvolupament de la indústria musical.
El 1997, pel seu àlbum "Pete", va rebre un premi Grammy en la categoria "Millor àlbum folklòric". El 2008, Seager va tornar a guanyar aquest prestigiós premi musical per al "Millor àlbum tradicional" "Al 89".
El 2013, l'obra de Pete Seeger va ser guardonada amb la Medalla George Peabody, atorgada per la seva contribució especial a l'establiment i desenvolupament de la música a Amèrica.