La Bíblia és un recull de textos religiosos individuals escrits per diferents persones en diferents moments (se suposa que durant 1.500 anys). Curiosament, tots els textos es mantenen en un únic estil de narració que descriu la història de la vida mateixa, com les perles de diversos colors, traspassades per un sol fil, com a símbol de l'ésser etern, omplert, divers i inalterable.
Manual d’instruccions
1
Els primers textos bíblics van ser tallats en pedra (els famosos Deu Manaments). Més tard, es van començar a utilitzar plaques i volutes de coure (de pergamí i papir).
2
Generalment s’accepta que la primera persona que va combinar totes aquestes narracions disperses va ser l’escriptura Ezra inspirada en el poder diví. Així, el 450 aC, va sorgir l’Antic Testament. Aquesta primera part de la Bíblia moderna es va reomplir constantment amb noves narracions, fins al 397 aC. D'altra banda, el primer text està datat cap al 1521 aC i el darrer es va afegir el 397 aC En aquell moment, l'Antic Testament ja tenia 39 capítols, sense comptar les 14 addicions (addicions apòcrifes). Tanmateix, aquests últims no van entrar a la versió canonitzada final de la Bíblia, ja que no es mencionaven a la versió hebrea supervivent de la font original.
3
A finals dels anys 70 del segle II, es va completar la primera traducció de la versió més completa de l’Antic Testament de l’hebreu al grec antic, coneguda com la Septuaginta (obra de 72 traductors), per a la Biblioteca d’Alexandria d’Egipte. Ara és propietat del Museu Britànic.
4
Les seves llegendes orals sobre Jesús van començar a ser enregistrades pels seus deixebles des dels anys cinquanta fins als noranta. Després del final del viatge terrenal dels sants apòstols, els seus seguidors van començar a fragmentar-ho tot. Fins al 200, els quatre evangelis i les principals escriptures van ser reconeguts per l'Església i combinats en el segon llibre de la Bíblia - el Nou Testament, que té 27 capítols. Des d'aquest moment, els desplaçaments s'han substituït pels primers quaderns cosits anomenats "còdex".
5
Els monjos van reescriure detingudament aquests llibres de papirs, comprovant-los el número de línies, de lletres i de paraules clau. No obstant això, les inexactituds eren inevitables, donat el fred, l'escassa il·luminació i la fatiga. De vegades els escribes feien les seves pròpies explicacions en lloc del text original. Us podeu imaginar el percentatge de distorsió, encara que tothom cometi un error.
6
A mesura que els ensenyaments de Crist es van propagar, la Bíblia es va començar a traduir a totes les llengües possibles del món. A principis del segle XIX, hi havia més de 70 traduccions. Per traduir la Bíblia a l’antic idioma eslau el 863, dos il·lustradors cristians, Ciril i Metodio, van haver d’inventar un alfabet - un prototip de l’actual alfabet ciríl·lic. La Bíblia va ser traduïda al rus modern per parts: el 1821 es va publicar el Nou Testament, el 1875 - l'Antic Testament.
