La corrupció és l’abús de mercenaris per part d’un funcionari dels seus drets i autoritat. En un acte corrupte, sempre hi ha un avantatge per part d’un funcionari en interès personal o en interès de persones associades a ell.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/74/chto-takoe-korrupciya.jpg)
Manual d’instruccions
1
Aparentment, els orígens de la corrupció tenen com a costum donar un regal per una actitud una mica millor per a un mateix que amb els altres. Al mateix temps, se suposa que la persona dotada complirà les seves funcions oficials o professionals de manera més ràpida i eficaç. Per exemple, el professor li donarà més atenció al nen, el metge li dirà al pacient on són més ben tractats, el lampista de l’Oficina de l’Habitatge vindrà no de “nou a sis”, però en el moment adequat
.En principi, un cost addicional per velocitat o qualitat és una pràctica comercial normal. Tanmateix, en aquells casos en què la legislació o les fitxes de llocs de treball no preveuen la implementació de serveis addicionals de pagament, el “regal per l’actitud” comença a semblar d’alguna manera sospitosament com un suborn.
2
La segona etapa de la corrupció és quan un funcionari que té dret a assignar recursos o a prendre decisions participa en un cas. Distribuïu o prengueu una decisió a favor de qui paga: un exemple de corrupció en forma de suborn i abús de càrrec. O en una situació en què, per exemple, dues agències de publicitat lluiten per un contracte municipal, aquest mateix contracte es conclou amb l’agència que oferirà més a la decisió. Es tracta d’un suborn comercial.
3
Al mateix nivell: una varietat d’esquemes de frau. Per exemple, una història tan habitual: cal construir una botiga, s’anuncia una competició, que es fa amb una violació deliberada de les normes. Com a resultat d'això, la competència es declara nul·la i se'n nomena immediatament una de nova, en la qual participen dues companyies: la "companyia frontal" i la companyia propietària de la dona del funcionari que condueix el concurs. O, per exemple, una empresa demana un gran préstec d’un banc: un banc dóna un préstec, però un percentatge de l’import del préstec s’hauria de lliurar, diguem-ne, personalment al director del banc.
4
El tercer pas és la creació de lleis “corruptogèniques”, quan les lleis s’escriuen de manera que queden nombroses llacunes que permeten una interpretació molt “flexible” de la llei. Aquestes, per exemple, són la redacció “i altres accions” (sense una definició clara d’aquestes accions), com ara referències a lleis o ordenances que no s’adopten de forma crònica (o no s’adoptaran conscientment).