La Bíblia es tradueix del grec com a "llibre". En el vocabulari generalment acceptat, la Bíblia fa referència a la col·lecció de llibres sants de cristians, formada per l'Antic i el Nou Testament. La primera part de la Bíblia està presa del judaisme i també es diu "jueu".
Manual d’instruccions
1
La primera part de la Bíblia és l’Antic Testament, una col·lecció d’escriptures que, a més del cristianisme, es considera sagrada en el judaisme (on s’anomena Tanah) i l’islam (anomenat Taurat). L’Antic Testament es va elaborar al llarg d’onze segles (aC, és a dir, abans del naixement de Crist) i va ser escrit parcialment en hebreu, parcialment en arameu. Inclou 39 llibres, incloent la Torà (Pentateuqui) de Moisès, les Revelacions dels profetes i les Escriptures (el més popular dels quals és la cançó de la poesia del rei Salomó).
2
La segona part de la Bíblia és el Nou Testament, compilat pels cristians i no reconegut pels jueus com a Escriptura, ja que el judaisme no reconeix Jesucrist (Isa) com el Messies i fill de Déu. L’islam també reconeix el Nou Testament només parcialment, anomenant Jesús un dels profetes d’Al·là, i no l’ungit de Déu. En el cristianisme, el Nou Testament es considera una part fonamental de la Bíblia. Conté les biografies de Crist (l'evangeli), recopilades pels seus deixebles, els apòstols Mateu, Marc, Lluc i Joan. A continuació es mostren els Fets dels Apòstols, les Epístoles (als corintis, filipins, gàlates, colossians, jueus, etc.). Finalitza l'Apocalipsi del Nou Testament (Apocalipsi) de Joan Evangelista, que es considera la profecia de la fi del món abans de la segona vinguda del Messies.
3
Al segle XIII, els 66 llibres de la Bíblia van ser dividits en capítols pel bisbe de Canterbury, i capítols en versos. Fins a la data, hi ha més de dues mil traduccions de la Bíblia a diferents idiomes del món. Per descomptat, amb una quantitat abundant de textos, els desacords en les traduccions són inevitables. Per tant, l’Església ortodoxa russa va considerar durant molt de temps canònica la traducció sinodal de 1876. El 1998, es va fer una nova traducció restaurativa sobre la base de l’edició sinodal i la Bíblia grega. Es considera que la primera traducció de les Sagrades Escriptures a Rússia és la traducció dels germans Ciril i Metodio, missioners eslaus orientals, autors de l’alfabet ciríl·lic. Posteriorment, el traductor i publicació de la Bíblia per a la població rusoparlant va treballar com a impressor Ivan Fedorov, així com mestres a la cort de Pere el Gran i Isabel Petrovna.
4
Per als cristians, una de les parts més importants de la Bíblia és el Sermó de la muntanya de Jesucrist, que es va incloure a l’evangeli de Mateu. És en aquest sermó que sona la pregària cristiana principal "El nostre Pare", els deu manaments de Moisès, que va rebre del Senyor al Mont Sinaí, s'interpreten. També esmenta les dites de Crist, que es van convertir en la base del cristianisme: "No jutgeu, no siguem jutjats", "Preguem pels vostres enemics", "Si us colpejaven a la galta dreta, substituïu l'esquerra". Segons l'Evangeli, Jesús va lliurar el Sermó a la muntanya després que realitzés la curació miraculosa dels malalts.
- Cànon de les escriptures
- Resum de la Bíblia
