Sebastian Japrizo és un escriptor, de la ploma del qual va sortir del tot diferent de les obres d’altres autors d’històries detectivesques. No era partidari de l’originalitat i no pretenia diferenciar-se dels altres companys escriptors per tal de destacar-se. Simplement va escriure com pensava, ja que considerava necessari i admissible per ell mateix.
Biografia de Japrizo
El veritable nom de l'escriptor francès és Jean-Baptiste Rossi, ve de Nàpols. El futur escriptor de detectius va néixer el 1931 a Marsella, perquè els seus pares van venir aquí a la recerca d’una vida millor. Tanmateix, la infantesa de Sebastian va ser eclipsada per la marxa del seu pare de la família i va créixer sobretot amb els seus avis.
De jove, Sebastian era molt hàbil: aprengué ràpidament idiomes, tenia un excel·lent record. Per tant, sa mare li va permetre estudiar al Col·legi Jesuïta de Sant Ignasi. A la universitat, va ser un dels millors estudiants i, a més dels seus principals estudis, va estudiar química i literatura en profunditat, i també va ser un bon boxeador. Aquestes classes versàtils donen una personalitat creativa i tots aquests experiments en el futur van ser molt útils per a la jove escriptora per descriure les històries d’històries detectivesques.
Prova de plomes
Després de la universitat, Sebastian va ingressar a la Sorbona, una de les principals universitats de França. I ja als 17 anys va escriure la novel·la "El mal començament". No esperava que algú estigués interessat en la feina d’un jove, i al final va resultar. Tot i això, després de 15 anys, es va publicar "The Bad Start" a França i els Estats Units.
La segona etapa de l’escriptura russa són les traduccions. Va comprendre que era massa aviat per convertir-se en un escriptor professional amb la seva experiència literària, per la qual cosa va decidir començar a traduir altres autors, un dels quals va ser Jerome David Salinger: la seva novel·la "El captador en el sègol". També tradueix històries occidentals i detectives d’escriptors nord-americans, desenvolupant gradualment el seu propi estil literari.
Rossi també va intentar escriure guions per a pel·lícules, però ni les traduccions ni el treball al cinema podrien proporcionar un nivell de vida adequat. A continuació, el futur escriptor entra en publicitat: treballa immediatament en dues agències de publicitat que donen servei a les empreses líders de París. Aquesta activitat aporta bons ingressos i Jean-Baptiste ara pot prendre vacances per començar a dedicar-se seriosament a l'escriptura.
Va escriure la seva segona novel·la, The Death Coupe (1962), en només una setmana, i la va publicar amb un nou nom: Sebastian Japrizo.
Des de llavors, es va poder considerar un escriptor realitzat. I quan, un any després, Japrizo va publicar la novel·la "La trampa per a la Ventafocs", va rebre el seu primer premi: Gran Premi de Literatura Policial.
El 1966, Sebastian espera un èxit rotund: diversos premis per la novel·la "Una dama amb ulleres amb una pistola en un cotxe" i propostes per a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la dels més grans directors d'Europa. Ara, Japrizo es dedica alternativament a guionar o a escriure una nova novel·la i la seva carrera va pujant amb èxit.
