El final de la Segona Guerra Mundial no va significar que cessés l’enfrontament entre forces polítiques hostils. Per contra, després de la victòria sobre l'Alemanya nazi, es van crear requisits previs per a un enfrontament entre l'Oest capitalista i l'Est comunista. Aquest enfrontament es va anomenar Guerra Freda i va durar fins al col·lapse de l’URSS.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/65/kakovi-itogi-holodnoj-vojni.jpg)
Causes de la guerra freda
Quin va ser el motiu d’un enfrontament tan “fred” entre Occident i Orient? Hi havia contradiccions profundes i insolubles entre el model de societat representat pels Estats Units d’Amèrica i el sistema de socialisme liderat per la Unió Soviètica.
Les dues potències mundials van voler reforçar la seva influència econòmica i política i convertir-se en líders indiscutibles de la comunitat mundial.
Els Estats Units eren extremadament descontents que l'URSS hagués establert la seva influència en diversos països de l'Europa de l'Est. Ara començava a dominar la ideologia comunista. Els cercles reaccionaris d’Occident temien que les idees comunistes penetressin encara més a l’Occident i que el camp socialista format podria competir seriosament amb el món capitalista en els àmbits econòmic i militar.
L’inici de la Guerra Freda, els historiadors consideren el discurs del principal polític anglès Winston Churchill, que va pronunciar a Fulton el març de 1946. En la seva intervenció, Churchill va advertir els errors del món occidental parlant directament del perill comunista imminent, davant del qual cal unir-se. Les disposicions expressades en aquest discurs es van convertir en una crida de facto per a l’esclat de la Guerra Freda contra l’URSS.
Guerra Freda
La guerra freda va tenir diversos clímaxs. Un d’ells va ser la signatura per part d’estats occidentals del Tractat de l’Atlàntic Nord, la guerra a Corea i la prova d’armes nuclears a l’URSS. I a principis dels anys 60, el món va veure amb alarma el desenvolupament de l’anomenada crisi del Carib, que va demostrar que les dues superpotències posseeixen armes tan poderoses que no hi haurà guanyadors en un possible enfrontament militar.
La consciència d’aquest fet va conduir els polítics a la idea que s’hauria de controlar l’enfrontament polític i la constitució d’armes. El desig de l’URSS i els Estats Units d’enfortir el seu poder militar va provocar una despesa pressupostària enorme i va minar l’economia d’ambdues potències. Les estadístiques suggereixen que les dues economies no podien continuar mantenint el ritme de la cursa d’armes, de manera que els governs dels Estats Units i la Unió Soviètica van concloure finalment un acord per reduir els arsenals nuclears.
Però la Guerra Freda estava lluny d’acabar. Ella va continuar a l'espai d'informació. Tots dos estats van utilitzar activament els seus aparells ideològics per soscavar el poder polític de l’altre. Es van utilitzar les provocacions i les activitats subversives. Totes les parts van intentar presentar els avantatges del seu sistema social en una llum guanyadora, tot deixant consternar els assoliments de l'adversari.