La formació de la filosofia s’associa a l’acumulació i generalització de coneixement sobre la natura, la societat i el pensament. La història centenària del desenvolupament d'aquesta ciència ha donat al món a molts pensadors destacats. No tots van crear teories harmòniques i comprensives, però cadascun dels filòsofs va deixar una marca notable en la història de la ciència.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/02/kakie-filosofi-ostavili-sled-v-istorii-chelovechestva.jpg)
Manual d’instruccions
1
Un dels primers filòsofs de l’antiguitat va ser Aristòtil. Entre els seus interessos figuraven la física, la lògica, la política, la psicologia i la lògica. En el camp de la filosofia, aquest científic va intentar crear una doctrina integral dels principis del món, a la qual va atribuir la matèria, la seva forma, els mecanismes causals i el propòsit de la vida. Molts principis i conceptes filosòfics, descoberts i introduïts en la ciència per Aristòtil, van ser utilitzats pels seus seguidors posteriors.
2
L’antic filòsof grec Plató va fundar la seva pròpia escola de filosofia. Al ser un representant típic de la tendència idealista en la ciència de la saviesa humana, va buscar maneres d’eliminar el mal i el patiment que acompanyaven la vida humana. Plató va instar els governants a estudiar filosofia, ja que només la saviesa acumulada per aquesta ciència permet controlar correctament els destins de les persones i governar l’estat.
3
Les visions filosòfiques d’Heràclit van posar les bases de la idea que el món està en moviment constant. Aquest filòsof grec té el dictó que és impossible entrar dues vegades al mateix riu. El filòsof va considerar la base del desenvolupament un moviment harmoniós de partícules ardents.
4
Els historiadors de la ciència fundadors de tota la filosofia moderna, consideren el francès René Descartes. Va estudiar detingudament les ciències naturals, va crear geometria analítica i va descobrir el mètode de coordenades que el porta el nom. Descartes era un adherent del dualisme filosòfic, definint-lo com el poder de la ment humana sobre la membrana corporal. La força de la humanitat, segons va creure el filòsof, només ve donada pel poder interminable de la ment. Descartes pensava que pensava la base de l’existència.
5
El fonament filosòfic de la idea de llibertat va ser donat pel pensador anglès John Locke. Es considera, amb raó, el fundador dels principis del liberalisme i de l’humanisme, que són el fonament de la societat occidental moderna. Aquest filòsof creia que, per naturalesa, totes les persones tenen drets iguals davant la llei. L’epistemologia moderna i la filosofia social deuen la seva formació a Locke.
6
El filòsof anglès Francis Bacon va establir les bases del mètode científic adoptat en la ciència moderna. Abandonat la seva carrera política, el científic es va submergir completament en l'estudi dels fenòmens naturals, que va intentar generalitzar des del punt de vista del coneixement filosòfic. Bacon estava convençut que la filosofia s’hauria de separar dels conceptes teològics.
7
El filòsof alemany Immanuel Kant es va fer famós per la seva obra "Crítica de la raó pura". Aquesta és una de les obres filosòfiques més significatives en què s’han desenvolupat les idees de la cognició. El filòsof va intentar combinar formes racionals i empíriques d’obtenir coneixement sobre la realitat que envolta una persona. Les opinions de Kant van constituir la base de la filosofia alemanya clàssica.
8
El punt àlgid de la filosofia clàssica va ser l’estudi de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Desenvolupant creativament les idees expressades pels seus predecessors sobre el món en desenvolupament, va fundar el seu propi mètode dialèctic. Segons Hegel, tots els fenòmens de la realitat passen de forma natural per les etapes de nucleació, formació i extinció. El sistema harmònic i lògicament impecable de la dialèctica hegeliana, que es basava en l’idealisme, es convertí posteriorment en el fonament del materialisme dialèctic.