Ilyas Yesenberlin és una famosa escriptora i poeta kazakh. Abans de les seves obres a la literatura kazakh no hi havia llibres sobre la història de la gent de l'època pre-mongola. L’escriptor és reconegut com l’autor més publicat de Kazakhstan. Els seus llibres "Nòmades", "Horda d'or", "Aisha", "Sultan" es troben a gairebé totes les cases de la república.
Té una gran importància la preservació de les tradicions de cada poble. El tema de la preservació del patrimoni cultural segueix sent rellevant. El patriotisme només pot generar coneixement de les pròpies arrels. Per tant, són tan valuoses les obres de poetes i escriptors.
Les obres de molts autors nacionals mostren el passat gloriós de la gent. Ilyas Yesenberlin parla de Kazakhstan. Les seves obres són un llibre de text d’història real que revela la cultura i la riquesa de la gent.
Una via difícil de vocació
Ilyas Yesenberlin va néixer a la família d'un fuster a Atbasar el 1915, el 10 de gener. A la família hi havia quatre fills. Des de ben jove, el noi va absorbir la cultura popular. En gran mesura, el kazakh akyn Kakbai va influir en el futur escriptor.
Era conscient de moltes tradicions, poemes i cançons. A la domra, els tocava durant llargues hores. El noi va perdre els pares d’hora. Els nens que quedaven a la provisió d’una altra persona van tenir un difícil moment. L’únic entreteniment per a ells eren les històries d’Ilyas, a qui coneixia molt. El narrador del noi era meravellós.
Un cop guanyada la lluita justa, el noi va rebre un premi en metàl·lic. Finalment, la família va poder organitzar-se unes autèntiques vacances. El famós escriptor va recordar aquest dia com un dels més brillants de la seva biografia. Aviat la família es va desfer. Ilyas va acabar en un orfenat local. Els nens rarament es veien.
Dos anys després, Esenberlin es va graduar a l'escola primària i va anar a continuar la seva formació a Kyzyl-Orda. El futur escriptor va entrar al departament de mineria de l’institut de mineria i metal·lúrgia de la llavors República republicana. Un alumne amb excel·lents habilitats matemàtiques va cridar l’atenció sobre ell mateix. Va analitzar i sistematitzar perfectament. No es van apartar i el seu coneixement del folklore kazakh.
Activitat literària
El jove era aficionat als clàssics del món, pintat meravellós. El jove es va fer ràpid i respectat entre els companys.
El 1937, l'estudiant Esenberlin es va convertir en delegat del primer Congrés del Consell de Kazakhstan. El 1940 es va graduar a la universitat i va anar a treballar a Dzhezkazgan. Després de ser redactat per allà a l'exèrcit, el futur famós prosista i poeta va ser enviat a Riga per estudiar. Allí, Ilies va trobar la guerra. A finals de 1943, un soldat ferit greu va ser enviat a l’hospital de Kostroma.
Després de tornar a Alma-Ata, Esenberlin va començar a gestionar el departament literari al teatre teatral local. El 1949 va treballar com a director de la Filharmònica. Dues vegades Ilyas va ser arrestat per calúmnies. Si per primera vegada tot funcionava, el segon càrrec li va costar els anys dedicats a la construcció del canal Karakum.
La figura rehabilitada es va traslladar amb la seva dona Dilyara a la regió de Semipalatinsk. Quatre fills van aparèixer a la família de l’escriptor: tres filles i un fill.
Esenberlin va començar com a poeta. Els poemes “Sultan” i “Aisha” van ser publicats el 1934. Quatre anys després es va publicar la col·lecció Tales of Daulet, l’assaig Tragèdia de Birzhan-Sar.
Yesenbayev va escriure més de quaranta cançons. El 1967 es va estrenar la novel·la "Pericolosa Creuada" sobre la difícil sort de la intel·ligentsia kazakh. El 1977 es va publicar una col·lecció de poemes "Estrelles". Després de la publicació de la novel·la "Lluita", es va parlar del jove autor com un nou talent. Esenberlin va rebre el premi Abay. El jove escriptor va encapçalar l’editorial “Zhazushi”.