En llengua russa, hi ha moltes expressions que indiquen trets nacionals, especialment la cultura del poble. Una d’aquestes és l’expressió “Rússia santa”, que té la seva justificació en el context històric del desenvolupament de Rússia.
Científics etnòlegs han arribat a la conclusió que cada nació no només té els seus propis trets nacionals, sinó també autoconeixement. És per això que en molts estats es fixen expressions, que es poden anomenar una mena de "targeta de visita" del país. Així, Itàlia es diu assolellada, bella França, Amèrica lliure, Gran Bretanya. Si parlem del poble rus, sovint podeu sentir l'expressió "Rússia Santa". Els científics han conclòs que aquesta frase és una reproducció lingüística de la identitat d'una persona russa.
L'expressió "Rússia Santa" indica la cultura de Rússia en el seu context cristià. Aquest epítet no reflecteix el fet que només vivien els sants cristians al país. Diu que estava molt a prop del cor d'una persona russa.
Rússia es va convertir en el successor de Bizanci en el patrimoni cultural. Amb l’arribada del cristianisme a Rússia, es va formar gradualment l’autoconeixement de les persones i la visió del món de les masses. No és casualitat que Rússia s’hagi convertit en un reducte de la cultura ortodoxa des de la caiguda de l’Imperi Bizantí. Se sap que l’ortodòxia no és aliena al concepte de santedat. I és precisament sobre això que parla l'expressió "Rússia Santa".
A més, a l’estat rus hi havia molts santuaris cristians. Les piadoses tradicions cristianes i els estàndards ètics en si eren venerats entre el poble rus. Es pot dir que abans de la revolució de 1917, la fe ortodoxa era l’arrel de la vida popular.
Així, resulta que l'expressió "Santa Rússia" és un ressò de la identitat nacional russa i significa la gran cultura de l'estat rus, vinculada inextricablement amb el cristianisme.
