Els primers dots van aparèixer immediatament després de la guerra, quan es van portar mercaderies de trofeus a la URSS i es van començar a mostrar pel·lícules estrangeres a la televisió. La joventut d’aquells anys es veia igual i avorrida. Per tant, no és d’estranyar que els nens i nenes comencessin a copiar l’aparença i el comportament dels herois del cinema, intentant vestir-se de forma brillant i extraordinària.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/83/chto-nosili-stilyagi.jpg)
Com es vestien els nois
Els nois es deien tipus. Aquesta abreviatura significa Man Respecting High American Culture.
Inicialment, el tiet dels anys 50. semblava força divertit. Portava uns pantalons brillants increïblement amplis, jaquetes grosses, mitjons ridículament i corbates de foc de la selva.
Tot i això, aviat es van produir canvis en l’aparició de l’estil, creant la imatge que ara es considera clàssica. Van aparèixer pantalons-tubs, enmig d’un estilet anomenat camioners. Encara podien ser brillants, però sovint eren de color fosc. Van venir amb una samarreta de colors "hawaians" i una jaqueta en una gàbia gran i brillant. Els pantalons havien d’acabar damunt dels turmells per demostrar els inimaginables colors dels mitjons - Sox. Els lligams encara eren brillants, però es van tornar estrets i lligats amb un nus en miniatura. Una mica més tard, un mocador de vaquer, un taek, va constituir una competició digna per empatar.
Les sabates Stilag mereixen una menció especial. Les sabates (sabates) de les soles altes de cautxú anomenades "sèmola" es consideraven molt de moda.
Es considerava un trench de feltre especial i elegant signe de seguretat.
La imatge es completava amb un pentinat: un capoll posat amb cura en el xarop de sucre. El noi podria aparèixer a la festa amb el pentinat habitual, però sempre es posava un barret de barret.