Moltes persones grans són nostàlgiques amb les paraules "uniforme escolar". A l'URSS era impossible imaginar els estudiants de l'escola amb diverses peces de roba. Portar un uniforme a l’escola es justificava, ja que el seu cost era baix comparat amb el desgast casual.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/94/skolko-stoila-shkolnaya-forma-v-sssr.jpg)
A l’URSS, no he hagut d’escollir especialment un uniforme escolar, per als nois només hi havia una versió del vestit per un preu fix, només les nenes de vegades tenien una elecció d’estils de vestits o davantal. Però sovint es portaven els mateixos productes a la botiga, tots els compraven i els nens de la classe no es diferencien en absolut.
Què podrien escollir les nenes
L’uniforme escolar de noies és un vestit i un davantal. El vestit només era marró i estava cosit amb teixits de llana fina. Els estils eren monòtons, els dissenyadors de moda preferien un ajustament directe. Amb un collet de peu, aquests vestits costen uns 8-10 rubles, el preu de finals dels anys 70. Les vestides amb faldilla plisada rarament eren cosides, i era difícil aconseguir-les. Va ser una autèntica mancança! Tenien un aspecte molt bonic i costaven més, uns 15 rubles. Per cert, tots dos models de vestits, rectes i plisats, podrien ser o bé amb un estand o amb un collet abatible. Aquest fet no va afectar especialment el preu.
La forma era una opció fantàstica per suavitzar les diferències entre la situació material de les famílies.
Calia comprar dos davantals, un negre i un blanc. Es va cosir un davantal negre de la mateixa manera que un vestit de teixit de llana d’alta qualitat, va costar uns 3, 5 rubles als preus dels 70, i un davantal blanc es va cosir de tela de cotó, va costar una mica més barat - al voltant de 3 rubles. El vestit i els collons de color blanc eren necessàriament comprats per al vestit, havien de ser cosits pel seu compte. Costen barat, des de 50 copecs, sense pretensions, des d’un teixit blanc corrent, fins al ruble, més refinat, elaborat amb encaixos o costures. Sovint es feien de forma independent, per fer un collar a partir d’una cinta de seda per a un collar de peu no era un problema, el cost ha resultat ser no més de 10 copecs.