Les protestes a Espanya van començar el març del 2012, però al juliol van adoptar un caràcter massiu i omnipresent. Més d’un milió i mig de persones de 80 grans ciutats del país van participar a les marxes del 19 al 20 de juliol. Uns 600.000 residents i visitants van sortir als carrers de Madrid. El centre de la capital està paralitzat, el parlament i les agències governamentals són preses en presó preventiva.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/19/pochemu-v-ispanii-prohodyat-akcii-protesta.jpg)
La crisi a Espanya va començar molt abans de l’inici de les vagues i va obligar el govern a prendre mesures força estrictes. Al març es va aprovar una nova legislació laboral que va simplificar el procés d’acomiadament dels empleats, que va provocar molèsties generalitzades i enfrontaments amb el govern.
A finals de maig de 2012 va tenir lloc una altra vaga, aquesta vegada en vaga per part d’educadors, estudiants i pares. El pla del govern inclou una reducció de la despesa en educació de 3.000 milions d'euros.
El juny del 2012, el govern del país va haver de dirigir-se a la Unió Europea per sol·licitar ajuda financera per un import de 100 mil milions d'euros. El motiu va ser el problema de diversos bancs. Al juliol, es va decidir nacionalitzar aquests bancs: Catalunya Caixa, Banc de València, NovaGalicia i Bankia, i només Bankia va sol·licitar ajuda financera per import de 19 mil milions d'euros.
Un requisit previ de la Unió Europea per proporcionar ajuda eren les mesures d’estalvi pressupostari estricte: reducció de les prestacions d’atur, reducció dels salaris, augment dels impostos. El govern espanyol ha decidit augmentar l’impost sobre el valor afegit un 3% (del 18% al 21%), a conseqüència de la mitjana de despeses familiars augmentarà en 450 euros. Es va reduir un 30% el nombre d'institucions municipals i es va reduir el nombre d'empreses estatals. La prestació per desocupació es redueix un 10%, malgrat que a Espanya la taxa d’atur més elevada entre els països de la UE és gairebé del 25% (entre l’atur juvenil arriba el 50%). A més, es van reduir els sous dels funcionaris un 7%, i es van cancel·lar els dies extres per vacances i el pagament de bonificacions.
Aquestes mesures tan dures no podien provocar indignació entre la gent. Centenars de milers de persones van sortir al carrer per participar en protestes. Els sindicats més grans del país i l’Associació General de Treballadors, associacions d’oficials de policia, funcionaris, militars, jutges, bombers, estudiants, tots van oblidar les seves diferències anteriors i es van unir sota el lema: “Les autoritats estan destruint el país, hem d’aturar-les”.