Durant els darrers cent anys, la gran i poderosa llengua russa ha sofert molts canvis. I no es pot dir que aquests canvis siguin per a millors. Sembla massa sovint un argot al discurs, que empenta l'estil de conversa literari i, fins i tot, simplement alfabetitzat a la perifèria. El motiu dels canvis significatius en l’idioma, en primer lloc, són els canvis en l’estil de vida de les persones
Els avenços tecnològics i els canvis socials contribueixen significativament al vocabulari. Ja que hi ha nous objectes i conceptes que requereixen la seva designació. Però això no explica el "morir" de la cultura i la riquesa originals de la llengua russa, encara que els representants de la generació més gran conserven en la seva vida quotidiana un discurs més literari, perquè van créixer en un entorn saturat. Però els joves, molts dels quals "viuen" a Internet, transfereixen el seu argot específic a la vida real. Tothom no la llegeix la ficció bella i sobretot els clàssics, fora del currículum. I si teniu en compte que els pares de casa també es comuniquen en un llenguatge completament no literari, resulta que la base per a un discurs correcte simplement no està disponible. El préstec de l’anglès ha esdevingut molt popular. A més, no només s’utilitzen algunes paraules específiques de difícil trobar un analògic en rus. Però fins i tot les més corrents se substitueixen, per exemple, en lloc de la paraula "germana", ara està de moda dir "germana" (germana germana - germana). Els joves prefereixen comunicar-se en argot, de totes les maneres possibles, distorsionant i canviant el discurs, fent un homenatge a la moda moderna. Les formes vernaculars de les paraules són substituïdes per la literària. Fins i tot els escriptors i periodistes estan lluny d’intentar mantenir sempre l’estil, i està interessantment escrit sobre les raons del canvi de discurs del llibre “Manipulació de la consciència” de SG Kara-Murza, 2009. Observa el “rentat” del llenguatge de les “arrels”, és a dir. paraules que continguin l’arrel i el conjunt de conceptes d’arrel relacionats. Però són precisament les arrels les que permeten agafar la connexió entre paraules amb significats diferents. Al mateix temps, s'introdueixen les paraules ameba, l'origen no clar, però ràpidament es difonen i es fan internacionals. La llengua russa és molt rica en paraules i frases, cadascuna de les quals sembla significar el mateix, però té una connotació especial de significat. Tanmateix, sense llegir literatura clàssica, simplement no es pot treure tota aquesta riquesa. A més, és molt més fàcil recordar una expressió que diverses. Al cap i a la fi, la vida moderna és molt ràpida i dinàmica. Això també deixa la seva empremta específica. La gent està acostumada a parlar, no pensant realment en la pronunciació correcta de les paraules i la transmissió de matisos semàntics. És trist, però la llengua russa viu ara una crisi. Però, per descomptat, tot no està perdut i vull esperar que la gent torni al discurs col·loquial correcte. Els periodistes i escriptors recordaran els estils, els escolars i els estudiants començaran a llegir i parlar més en rus i no en argot i argot.
