No hi ha cap analògic de la paraula “coachman” en llengua russa, però, si sabeu de què es tracta, els representants d’aquesta professió es poden anomenar formadors de psicologia, mentors individuals. A Rússia, a més, no hi ha institucions educatives estatals on s'ensenyi l'art del coaching, per la qual cosa qui vol practicar-ho ha d'estudiar en especialitats relacionades i graduar-se en cursos especials.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/06/kto-takoj-koucher.jpg)
Qui és un entrenador?
Un entrenador és un especialista que coneix bé la psicologia i és capaç de motivar un client durant una conversa, sense gestionar-lo, sense donar solucions preparades, sinó que l’empeny a buscar les millors maneres de la vida. Les tasques principals de l’entrenador són inspirar, ensenyar a una persona a pensar de manera independent i no acceptar opcions preparades, ajudar a trobar una manera individual de resoldre cada problema, canviar l’actitud del client i ajustar els seus models de comportament tenint en compte les seves característiques individuals. Després d’una sessió de coaching de qualitat, realitzada professionalment, el client se sent fàcil i lliure, veu solucions que abans no s’havia adonat, comença a entendre com millorar la seva vida i canvia l’essència mateixa de les seves actituds i visió del món. Per descomptat, aquestes classes es fan estrictament de manera individual.
Les habilitats principals de l’entrenador són l’elecció de les preguntes adequades, la capacitat de no donar cap valoració i la depreciació de les paraules del client. En la conversa, l’entrenador no dirigeix l’interlocutor, no li imposa les seves solucions al problema i ni tan sols avalua les seves accions i paraules. Tot el que fa és fer preguntes. La seva tasca és empènyer el client a buscar la solució adequada, donar-li l’oportunitat de veure allò que abans no s’adonava, i també desenvolupar el seu propi camí individual i diverses solucions addicionals per al problema. I.e. no controla, no consola, no molesta, no busca provocar una reacció emocional, com un psicòleg, sinó que només empeny.