En àrab, la paraula "islam" significa submissió, obediència i obediència. Com a religió existent, l’islam requereix obediència i obediència completa a Al·là. En un altre significat, "l'Islam" es tradueix com a pau, cosa que significa que només es pot aconseguir la tranquil·litat mitjançant l'obediència a Allah.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/84/kakovi-osnovnie-zakoni-islama.jpg)
Cinc principals columnes de l’islam
A l’islam, hi ha cinc deures principals que van prescriure els que segueixen aquesta fe:
- No hi ha Déu excepte Al·là, i el profeta Mahoma és el seu missatger (Shahada);
- la realització de cinc oracions diàries (amanida);
- el dejuni durant el mes de Ramadà (saunes);
- almoina per als pobres (posta de sol);
- un pelegrinatge a la Meca (almenys un cop a la vida), realitzat almenys un cop a la vida.
Fonts de la doctrina de l'Islam
La font de religió principal entre els musulmans és l'Alcorà. Els musulmans l’entenen com la “paraula de Déu” no creada i eterna, la revelació que Al·là va dictar al profeta Mahoma a través del seu àngel Gabriel. De la mateixa manera que el Déu cristià es va plasmar per als ortodoxos en Jesucrist, Al·là es va revelar al llibre de l'Alcorà. La segona font de creença menys significativa entre els musulmans és la Sunna, o tradició sagrada, que descriu exemples de la vida del profeta Mahoma. Els sunnites són materials per resoldre els problemes legals, religiosos i sociopolítics que sorgeixen a la comunitat musulmana.
Els principis més importants de la religió de l’islam
El principi més important de l’islam com a religió és el monoteisme més estricte, que només és incondicional i absolut. A l’Alcorà, Al·là apareix alhora com a Totpoderós, Totpoderós, Terrible i alhora com a Déu compassiu, misericordiós i perdonador.
L’islam en el sentit expandit significa tot el món en el qual s’han establert i funcionen totes les lleis de l’escriptura. Els musulmans tenen el concepte del do de l’Islam o la morada de l’Islam, i també el concepte contrari, el regal de l’al-harb, o territori de guerra, que s’ha de convertir en la residència de l’islam mitjançant la jihad espiritual o militar.