Avui, la majoria de les persones del planeta utilitzen el calendari gregorià modern i compten el temps des de la data del naixement de Crist. Però encara hi ha calendaris que continuen comptant, per exemple, des de la creació del món.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/69/kakie-sovremennie-kalendari-vedut-ischislenie-ne-ot-rozhdestva.jpg)
Calendari jueu
La data del 7 d’octubre de 3761 aC és la responsable de l’inici del calendari jueu. Aquestes dades són responsables de la mítica "creació del món" o de la "era d'Adam". Avui, aquest càlcul s’utilitza oficialment a Israel. Per descomptat, també utilitzen el calendari d'avui, però hi ha taules especials per traduir dates.
Al calendari jueu, com en el gregorià, també hi ha dotze mesos, però hi ha una diferència. L’últim mes d’un any bisbe es duplica, i per això l’any durarà 30 dies més.
Segons el calendari islàmic, avui és 2636. Segons el calendari usat pels tailandesos (budistes) - 2557 i entre els jueus - 5769.
Calendari Julià
El següent calendari és Julià, comença a comptar des del 45 aC i va ser adoptat per Juli Cèsar. L’any nou d’aquest calendari va començar al març i va durar el mateix que el gregorià actual. Només en un any bisbe, van passar 30 dies al febrer. El nom dels mesos prové dels noms de les antigues divinitats paganes romanes. Després que Octavian August arribés al poder, es van fer alguns canvis: l'any ja va començar al gener. El propi calendari julià s’utilitza des de fa més de 1600 anys, després es va substituir per un altre.
Calendari musulmà (islàmic)
El calendari musulmà, o “calendari mahoma”, data del 622 dC. - de Hijri - la reubicació del profeta Mahoma. Aquest calendari va ser creat pels àrabs i es va considerar lunar, per la qual cosa va guanyar fama als països de l'est habitat pels àrabs.
Pel que fa a la base del calendari, es basa en el càlcul dels canvis en les fases lunars. Als països on la religió principal és l'Islam, només utilitzen el calendari lunar, que no depèn del moviment del sol. Per cert, aquesta actitud cap al càlcul també és dictada per la tradició religiosa, perquè no és casualitat que fins i tot s’accepti xerrar després del dejuni.