Una de les parts més destacables, però a la vegada difícils d’aprendre qualsevol llengua estrangera, és l’estudi de refranys, refranys i diverses expressions conegudes, que sovint afegeixen molèsties al discurs i situen el parlant com a coneixedor de la llengua.
Però, quina de les dites es pot recordar i aplicar fàcilment en un discurs col·loquial?
La diferència entre refranys i dites
Primer, abans d’apropar-nos a l’estudi dels elements folklòrics d’una llengua, convé comprendre la terminologia en si.
Per als parlants anglesos, no hi ha diferència entre les paraules "proverbi" i "proverbi". Per als russos, el refrany denota una oració completa (unitat fraseològica o idiom), que sovint conté algun tipus de saviesa popular, mentre que un refrany vol dir que un rus que parla simplement significa una frase o una expressió colorida ("big shot!").
Val la pena assenyalar que les dites sovint s’identifiquen amb idiomes, tot i que això no és correcte. Una dita és només una frase, no una frase. I l’idioma és una unitat fraseològica indivisible. L'únic que és habitual entre ells és que no es poden traduir en. llengua.
La principal dificultat per estudiar refranys, refranys i idiomes estrangers és que no es poden recordar lògicament, perquè sovint no es poden dividir en components sense perdre el seu sentit general. El mateix passa en la llengua russa: expressions russes fàcilment enteses, com ara "bat the buck", o "after the sleeves" en traducció seran completament incomprensibles per a un americà, un australià o qualsevol angloparlant.
Així doncs, l’anglès "To show the white plume" (rus. "Show the white feather") no tindrà sentit ni en anglès ni en rus, si mostres cadascun dels valors dels components d'aquesta expressió.
L’única opció per memoritzar qualsevol proverbi i refrany és el remol. Si es requereix traduir una expressió estrangera a un altre idioma, sense perdre l'expressivitat de l'autor, el traductor intenta trobar l'idioma o el refrany corresponent en la llengua en què es dugui a terme la traducció.
