L’obra de Denis Fonvizin “The Undergrowth” és una obra satírica, molt profunda, que avui no ha perdut la seva rellevància. Els noms dels herois - Mitrofanushka, Prostakova, Starodum - es van convertir en substantius habituals, i moltes frases es van alar.
La comèdia va tenir un enorme impacte en els contemporanis de l’autor, i les citacions d’ella després de dos segles encara s’utilitzen. Els més famosos d’ells estan tan fermament establerts a la vida quotidiana per la seva capacitat i actualitat que molts perceben com a persones populars.
"No vull estudiar, vull casar-me", probablement la famosa frase de la comèdia mateixa, que s'utilitza sovint per descriure joves descuidats que busquen plaer, en lloc d'aprendre i treballar.
“I allà et casaràs”: sobre un matrimoni rendible com una manera ideal de situar-se a la vida: després d’haver entrat en un matrimoni d’aquest tipus, ja no necessites preocupar-te pel teu futur.
"El cabman sap on portar", l'expressió descriu un ignorame autèntic que creu que no t'has de tensar: hi ha "persones especialment formades". També convé esmentar un altre aforisme aquí: “Déu em va deixar un deixeble, un fill del boiar”. Quants no li ensenyen, tot això, per a res.
"L'efectiu no és virtut de diners en efectiu", "Golden boob és tot boob", "Sense actes nobles, la fortuna noble no és res"; el significat de les frases és que la riquesa no ajuda a una persona "automàticament" a ser bona.
"No feu coses, no us allibereu de les coses": un aforisme molt rellevant sobre l'actitud formal davant del treball "fet", però només per al públic, sense intentar obtenir el resultat desitjat.
"És un pecat culpar per la vostra felicitat", "L'aprenentatge és un despropòsit", "Les grans ànimes es troben a la gran llum", tot això són cites de la famosa comèdia "Undergrowth".
Algunes cites del joc de Denis Fonvizin s’utilitzen amb menys freqüència, però això no les fa menys precises i nítides: “És millor portar una vida a casa que al davant d’una altra persona”, “no vaig estar entre els primers i no volia estar entre els últims”.
.i la virtut també té la seva gent envejosa ", " oprimir l'esclavitud del seu propi tipus és il·legal."
La famosa opinió de Mitrofanushka que la paraula “porta” és un adjectiu és una mena d’aforisme, una il·lustració de les conclusions absurdes en absència de coneixement, perquè “no està penjat i lligat al seu lloc”.
La particularitat de l’obra és l’ús generalitzat per l’autor del folklore, i també aforismes coneguts, que es poden percebre com a folk. Aquestes expressions en la ment de moltes generacions de lectors estan estretament relacionades amb el text "El soterrament", tot i que Denis Fonvizin no és el seu autor: "Visca un segle, aprèn un segle", "Un gos llueix: un vent porta", "No es pot culpar una espasa pel seu cap", "Qualsevol culpa per culpar ", " No pots fer la volta al teu cavall entregat ", " Recorda el teu nom ", " Dormir a la mà ", " Acaba a l'aigua ", " Una festa alegre, però per al casament."
