Iron Man és una pel·lícula d’èxit basada en còmics Marvel que explica la història de l’inventor milionari Tony Stark. Els aficionats solen estar interessats en com es va rodar la pel·lícula.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/17/kak-snimali-zheleznogo-cheloveka.jpg)
Manual d’instruccions
1
La idea de fer una pel·lícula sobre els còmics de Iron Man va sorgir a la dècada dels 90 i tres empreses van començar a crear-lo: New Line Cinema, Universal Studios i 20th Century Fox. El 2006, Marvel Studios va comprar els drets de rodatge, i Iron Man es va convertir en el primer projecte independent d'aquesta empresa. I el director de la futura pel·lícula, John Favreau, va començar a seleccionar actors adequats.
2
Molts sol·licitants han tractat el paper del personatge principal, Tony Stark, inclosos Nicolas Cage, Sam Rockwell i Clive Owen. Tom Cruise també estava interessat en obtenir el paper i fins i tot va planejar patrocinar el quadre pel seu compte, però al final el carismàtic Robert Downey Jr. es va convertir en Iron Man. El segon paper principal de la pel·lícula es va donar gairebé immediatament a Gwyneth Paltrow.
3
Per entrar al paper d’un milionari inventor, Robert Downey Jr. va estudiar durant molt de temps l’estil de vida i els hàbits de personalitats com Elon Musk i Howard Hughes, que són coneguts com a emprenedors versàtils que han creat diverses grans empreses i que van rebre reconeixement mundial. Després del rodatge, el mateix actor va participar en treballar amb efectes especials durant més de sis mesos i es va assegurar que els moviments de Iron Man es transmetien exactament.
4
El rodatge de la pel·lícula no va passar sense la participació dels creadors del còmic original. Adi Granov va ajudar a desenvolupar el prototip del vestit "Mark 3", que va ser creat en última instància a partir de components de metall i cautxú, i Stan Lee va protagonitzar un paper de cameo.
5
Els crítics van valorar la pel·lícula positivament, i fins i tot va ser nominada als premis de l'Acadèmia per a la millor edició de so i millor efecte visual, però altres candidats van guanyar el premi. L’èxit de la primera imatge va permetre als creadors treure la seqüela i la triqueleta.