Qualsevol que hagi escoltat un discurs francès almenys una vegada es va fixar en el fet que els francesos no pronuncien la lletra "r" ("r") com nosaltres. A més, si un nen soviètic a la infància va pronunciar el ritme "p", els seus pares el van portar urgentment a un logopeda - per corregir el defecte. I per a aquells que aprenen francès, la situació és tot el contrari, han d’aprendre a “fer mal”.
Manual d’instruccions
1
A les escoles, els professors acostumen a suggerir que els nens practiquen la pronunciació de la lletra agafant un mirall. I expliquen: "Premeu la part mitjana de la llengua propera a la meitat del paladar dur i toqueu les dents inferiors amb la punta de la llengua". Aquesta explicació no ajuda a molta gent, però segueix intentant aquest mètode (necessiteu un mirall per veure què fa el vostre idioma). Si no us serveix, intenteu pronunciar la "p" francesa com a "g" ucraïnesa.
2
Molts aconsegueixen els resultats desitjats escoltant i imitant. Per exemple, podeu prendre les emissores franceses com a model (trobeu la ràdio francesa a Internet) o els cantants. Un exemple perfecte són les cançons d'Edith Piaf, per exemple, el famós "Non, Je ne regrette rien". O selecciona cançons de Mireille Mathieu, per exemple, "La vie en rose". Es creu que aquests cantants fins i tot de base, però, durant l’entrenament, imitant-los, obtindreu el resultat desitjat.
3
Practiqueu la pronunciació de refranys en francès amb moltes paraules grunyides. Per exemple, "Mon père est maire, mon frère est masseur" ("El meu pare és alcalde, el meu germà és massatgista") o "Dans la gendarmerie, quand un gendarme rit, tous les gendarmes rient dans la gendarmerie" ("A la gendarmeria, quan el gendarme riu, tots els gendarmes riuen a la gendarmeria "). Aquí, per descomptat, no el significat és important, sinó la combinació de la lletra "p" amb d'altres. Proveu a dir els refranys cada cop més ràpidament, però no oblideu que la "p" hauria de ser "enterradora".
- Mireille Mathieu - La vie en rose
- francès pàg
