La fantasia és un gènere d’obres d’art basades en l’ús de motius fabulosos i mitològics. La fantasia, a diferència de la ciència ficció, no busca explicar el món i les possibilitats dels herois des d’un punt de vista racional.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/23/fentezi-kak-zhanr.jpg)
Característiques de fantasia
Les obres literàries típiques del gènere de fantasia són similars a una novel·la històrica d’aventures, la trama de la qual es desplega en un món de ficció que recorda l’edat mitjana europea. Els herois s’enfronten a éssers i fenòmens sobrenaturals. Les obres de fantasia sovint es basen en trames arquetípiques.
El gènere de la fantasia en la seva forma moderna es va formar a mitjan segle XX. L’escriptor anglès John Ronald Ruel Tolkien, l’autor de The Lord of the Rings i The Hobbit, va tenir una enorme influència en la seva formació, o bé allà i d’arreu.
Els antecessors literaris d’aquest gènere són considerats novel·les cavalleresques, èpiques, èpiques, contes populars i d’autor. Ara amb l’estil de fantasia, no només es creen obres literàries, sinó també pintures, llargmetratges, sèries de televisió, jocs de taula i jocs d’ordinador.
Arquetips de fantasia
Els trets arquetípics de la fantasia inclouen la presència en l’obra de diverses races fantàstiques i criatures mitològiques, l’oposició de les forces del Bé i del Mal, l’organització de la trama en forma de cerca. Per a la fantasia europea i en part nord-americana, són típiques les criatures de la mitologia celta i escandinava: elfs, gnoms, trolls, ogres, pixies, follets, etc. En les obres d’aquest gènere es poden trobar goblins, sirenes, brownies i kikimors de color eslau.
Un clar contrast entre les forces fosques i les clares és clarament visible en les obres clàssiques del gènere: "El senyor dels anells" de J.R.R. Tolkien, "Roda del temps" R. Jordan, "Tapices de Fionavar" G.G. Kei. En la fantasia moderna, aquest arquetip és menys pronunciat. Per exemple, a la sèrie extremadament popular i encara inacabada de la “Cançó de gel i foc” de J. Martin, no hi ha pràcticament personatges absolutament dolents o absolutament bons.
Les obres de fantasia són difícils de classificar. Sovint, els elements sobrenaturals serveixen de decoració per a una història d’amor o una novel·la de detectius. La fantasia èpica, romàntica, urbana i infantil més popular.
La història principal de moltes obres és la recerca: la cerca d’un determinat objecte, persona, lloc o coneixement màgics. Aquest arquetip té el seu començament en les trames de la literatura antiga i medieval, per exemple, el viatge dels argonautes darrere del velló d'or o la recerca del Sant Grial. Ara, la cerca, com a forma d’organitzar la trama, s’implementa de manera més completa en jocs de computadora.
Article relacionat
Joe Abercrombie: biografia, carrera i vida personal