La pàtria dóna a la persona una sensació duradora d’una casa tranquil·la i amorosa. I la gent sol anomenar la seva llengua materna la llengua que parlen amb els seus éssers estimats.
No hi ha un concepte clar de "llengua materna" en la sociolingüística i l'etnologia modernes. Hi ha diverses interpretacions diferents, de vegades oposades, d’aquest terme. I l'estudi del significat incrustat en el concepte de "llengua materna" ja fa temps que es fa interdisciplinari.
Les disputes entre científics lingüístics tenen una naturalesa més teòrica, perquè a la pràctica, més precisament, a la vida, tot és molt clar. La majoria de les persones consideren que la seva llengua materna és la que parlen els seus pares.
El més proper als humans és la llengua materna. La que absorbeix el nadó amb la llet materna. Sobre la qual, per primera vegada, pronuncia les dues paraules més importants: "mare" i "pare". Els científics l’anomenen un idioma après a la infància sense una formació especial. O la primera llengua materna.
Aleshores el nen va a l’escola i comença a rebre coneixements. Els professors, per regla general, parlen i realitzen lliçons en la llengua estatal del país on viu la persona. S'hi escriuen tots els llibres de text i ajuts docents.
Un llenguatge comú és comú per a estudiants i adults al voltant del nen. Parlen els estadistes i s’emet documents. En aquest idioma, el seu nom i cognoms s'introdueixen al passaport en arribar a l'edat adulta.
La majoria de les vegades una persona comença a parlar aquest idioma, encara que a casa parli un altre. Els científics l’anomenen el segon nadiu de l’home. Els casos es descriuen quan la primera llengua materna de la vida canvia a la que més sovint fa servir la gent.
La segona opinió es refereix al fet que, per a la majoria de la llengua materna, es converteix en la llengua en què pensen. I també escriuen i parlen sense esforç. Aquest és el principal llenguatge de comunicació i activitats de la societat. Els seus científics anomenen funcionalment el primer idioma, és a dir, el llenguatge pel qual una persona s’adapta a la societat que l’envolta.
Les persones poden conèixer funcionalment la primera llengua fins i tot millor que la seva primera llengua materna, però alhora es poden relacionar amb més precisió amb la que van aprendre a parlar.
La tercera interpretació del terme "llengua materna" és l'afirmació que la llengua dels seus avantpassats serà autòctona d'una persona. La llengua que identifica la seva pertinença a un grup ètnic determinat, la nacionalitat.
Les diferències entre els termes dels lingüistes són molt arbitràries, mentre que per a una persona senzilla, la llengua materna serà sempre la que més estima. Els hàbits de les persones canvien amb el temps i les circumstàncies, però les preferències sovint no són les mateixes.
