Si, caminant pel carrer, veies una acció insòlita: no t’afanyis a conclusions. Potser heu estat testimonis d’una actuació, cosa que vol dir que heu tocat art modern.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/21/chto-takoe-perfomans.jpg)
A la definició d’un concepte
Per entendre quin és el rendiment, heu de dirigir-vos a fonts autoritàries. Segons el diccionari de termes pictòrics, performance (de l'anglès performance - "performance", "performance", "game", "performance") és una actuació breu realitzada per un o més participants davant del públic en una galeria d'art, museu o a l'aire lliure.
Aquesta forma d’art modern es va originar a finals dels anys seixanta, incorporant elements de teatre, dansa, música, poesia. Però, per tot el seu eclecticisme, la representació té diverses característiques que la converteixen en un fenomen completament independent de la vida cultural actual.
Característiques distintives de la performance com a forma d’art
El rendiment és una acció ben planificada. Suggereix un escenari específic on es pugui pensar tot, inclòs el més mínim moviment. L’acció esdevé com un joc, les regles de les quals són determinades pel propi artista.
Es dóna especial importància a l'acció en l'artista. L’autor de la representació tracta el paper d’un personatge determinat i selecciona un model de comportament específic que ajudi a expressar la idea de la representació.
Se suposa que l'espectador no està implicat en el procés. Un foraster no entra a formar part de l’acció artística, però continua sent un observador.
La protesta del rendiment contra els principis artístics tradicionals no requereix que l'espectador percebi des del punt de vista de l'art familiar. L’acció sovint té un començament irònic i paròdic, orientat a impactar. Això expressa la posició estètica radical de l'artista.
Artistes de prestigi famosos i la seva obra
Una de les artistes d’interpretació més famoses del nostre temps és l’artista iugoslava Marina Abramovich. Va començar la seva carrera a finals dels anys seixanta. Els primers experiments amb el so i l’espai pertanyen a aquest període. Tanmateix, la seva veritable fama la va aportar un treball conjunt amb el fotògraf i fotògraf holandès Uwe Leysipen, més conegut amb el pseudònim de Ulai.
Un exemple viu del treball conjunt d’Agramóvitx i Ulai és la representació "Relacions en el temps". Els artistes, amb l’esquena els uns als altres, es van teixir els cabells i van estar en aquesta posició durant 16 hores. Tot aquest temps no hi havia ningú a la sala de la galeria, tret dels seus empleats. A principis de la 17a hora, quan Marina i Ulai ja estaven força cansats, els espectadors van ser convidats a la sala. Els artistes van aconseguir aguantar una altra hora després de la finalització de la representació.
Article relacionat
Andrey Bartenev: biografia, creativitat, vida personal