La llegenda viva del futbol. Durant molts anys va ser un autèntic director de direcció a Barcelona i de la selecció espanyola. Ni un sol atac no podia passar sense ell, tot el joc es va construir al seu voltant. És propietari d’un gran nombre de trofeus i èxits, el campió del món i d’Europa, tot això és Andrés Iniesta.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/26/andres-inesta-biografiya-karera-i-lichnaya-zhizn.jpg)
Biografia
El futur "bruixot" va néixer el 1984, l'11 de maig, a una petita ciutat d'Espanya. Com que s’adapta a les futures estrelles, Andrés estava enamorat del futbol. La família no era rica, els seus pares treballaven de cambrers en un restaurant local. Per comprar només botes, vaig haver d’estalviar durant diversos mesos.
Aquests costos no van ser en va. Als 12 anys, Iniesta jugava a la selecció local, en la qual el veien els criadors de "Barcelona". A tan jove edat, Andrés va rebre una oferta per traslladar-se a l'Acadèmia del Barça. A partir d’això va començar la vertiginosa carrera d’un dels millors migcampistes del món.
Carrera professional
El 2002 va entrar per primera vegada al camp amb colors blaus granats en un partit de la competició més prestigiosa del vell món: la Champions. La temporada següent, va jugar onze partits i va marcar 1 gol. Va poder guanyar-se realment al peu de la llista inicial de Barcelona a la temporada 2004/2005. A partir d’aquest moment, va sortir a gairebé tots els partits.
En total, aquest famós jugador de futbol va passar 16 temporades inoblidables al club català. 674 vegades que va aparèixer al camp, va marcar 57 gols i va donar 142 passades productives. El maig del 2018, Iniesta va viatjar a la terra del sol naixent i va signar un contracte amb Wissel Kobe.
Equip nacional
A l'equip, Andres Iniesta va tenir un paper igualment important. El debut es va fer el 2006 en un partit amistós contra la selecció russa. El mateix any, el mag espanyol va anar a la Copa del Món a la selecció nacional, on Espanya, després d’haver deixat la primera línia de la taula de grups, va perdre en 1/8 davant el francès. En aquest torneig, Iniesta va entrar al camp una sola vegada, en un dels partits de la fase de grups i va jugar tots els 90 minuts.
El 2008, Espanya es va convertir en el campió d’Europa, quan Iniesta ja estava arrelada a l’equip i va esdevenir un jugador clau. El 2010, "Red Fury" va guanyar el trofeu de la Copa del Món al guanyar l'últim partit del torneig holandès. A la pròrroga, Iniesta va marcar l’únic gol. Cal destacar que els espanyols van passar per tots els partits de playoff amb un modest marcador d’1-0. El 2012, els espanyols van consolidar el seu èxit i van tornar a guanyar el Campionat d’Europa, derrotant sense pietat la selecció italiana per 4-0 a la final. Aquest va ser el període més reeixit tant del propi Andres Iniesta a la selecció nacional com de tot l’equip.
El 2018, després de perdre davant la selecció nacional russa de 1/8, Iniesta va anunciar que estava acabant les seves aparicions per a la selecció nacional.