Andrea Riseborough és una actriu britànica que va obtenir àmplia popularitat gràcies a les pel·lícules "Don't Let Me Go", "Oblivion", "Birdman", "Mandy". Aquesta actriu també va protagonitzar la quarta temporada de la sèrie de fantasia "Mirall Negre", a la sèrie "Cocodril" va interpretar perfectament al personatge principal Mia.
![Image Image](https://images.culturehatti.com/img/kultura-i-obshestvo/61/andrea-rajzboro-biografiya-tvorchestvo-karera-lichnaya-zhizn.jpg)
Els primers anys i els primers papers
Andrea Riseborough va néixer el 20 de novembre de 1981 a Newcastle. Ja en la seva infantesa, va tocar als escenaris d’un teatre local i va somiar amb un futur futur d’actuació.
Després de l'escola, Andrea fins al 2005 va ser estudiant a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic. Tot i això, fins i tot abans de rebre el diploma d’Acadèmia, l’actriu va començar a participar en extres.
El seu primer treball cinematogràfic destacat va ser el seu paper a "Venus" de Roger Michell (2006). El soci d'Andrea al marc aquí era Peter O'Toole, un vuit cop candidat a l'Oscar. Poc després, l'aspiradora actriu va protagonitzar la sèrie de televisió dramàtica Wild Party (2007) i la comèdia The Magicians (2007).
Carrera d’actriu des del 2008 fins al 2010
A un nou nivell, la carrera de Riseborough ha tingut un paper vital a la sèrie titulada "Devil's Mistress: Gone With Passion". Aquí va jugar amb actors tan brillants com Dominic West i Michael Fassbender, i es veia força decent amb els seus antecedents. Per aquest treball, Andrea va rebre un premi de la Royal Television Society en la nominació "Millor actriu".
Al mateix 2008, va aparèixer a les pantalles a la imatge d’una política política Margaret Thatcher a la pel·lícula de televisió Margaret Thatcher: The Long Way to Finchley. Com a resultat, aquest paper va portar a Andrea la primera nominació en la seva biografia al prestigiós BAFTA TV Award.
El 2010, l'actriu va participar en el rodatge de la pel·lícula dramàtica "No em deixis anar", que és una adaptació de la novel·la del mateix nom del laureat Nobel Kazuo Ishiguro. En aquest drama, a més d’Andreu, van actuar artistes tan notables com Andrew Garfield, Keira Knightley i Donal Gleeson. Com a resultat, el drama va rebre notacions altes d’espectadors i crítics de cinema habituals.
A continuació, Andrea Razyzboro va protagonitzar la pel·lícula "Made in Dagenham". La trama es basa en una textura històrica real: la pel·lícula parla de la vaga de dones del 1968 (les dones exigien salaris iguals independentment del gènere) en una de les fàbriques de Ford.
Prop de la mateixa època, l’actriu va interpretar un dels papers clau de l’obra “Pride” que s’escenifica al Teatre Lucille Lortel (aquest teatre es troba a Nova York).
El treball de Riseborough en els darrers anys
El 2011, Andrea Riseborough va ser convidada a protagonitzar la pel·lícula "WE. Believe in Love", dirigida per la famosa cantant Madonna (i aquesta és la seva segona pel·lícula). Riseborough es va comportar bé amb la imatge de Wallis Simpson. I tot i que a la crítica general no els agradava la fotografia, concretament sobre l’obra de l’actriu, les crítiques van ser majoritàriament positives. A continuació, Andrea va interpretar dos papers més importants: el paper de Sarah en el thriller “Resistance” i el paper de Claire en la pel·lícula post-apocalíptica de baix pressupost dels germans Duffer “Hiding” (per algun motiu, el públic només la va poder veure el 2015).
El 2013, l'actriu va protagonitzar el blockbuster Oblivion (2013) com a senyalista a l'estació Victoria Olsen. Les seves parelles aquí eren Tom Cruise i Olga Kurylenko.
A més, l’actriu va protagonitzar la pel·lícula guanyadora de l’Oscar “Birdman” (2014), al thriller psicològic “In Cover of the Night” (2016), a l’escandalosa comèdia “Death of Stalin” (2017) i a la sèrie “Black Mirror” (2017).
I el 2018, es van estrenar dues pel·lícules senceres, on Andrea va fer els papers principals: “Mandy” i “Nancy”. Curiosament, les projeccions d’estrena d’ambdues pintures van tenir lloc al Festival de Cinema Independent de Sundance.